La platja deserta, humida, gris. Igual que el mar. Es va fent de nit i corro per acabar el llibre d'en Murakami … ja no es pot llegir. Plego. Llavors passejo entre dunes i pins recargolats pel vent, tot és misteriós en aquesta hora que desfà el dia abans no arriba la nit. Pujo a l'auto que m'han deixat, poso el casette i sona Led Zeppelin. Baixo la finestreta avall per què l'ànima pugui còrrer.
Racons on imaginar dies al sol fent el bàrbaru entre pedres, pell calenta, rialles i teca, molta teca.
Companys de l'illa, una abraçada i ens veiem aviat !
[@more@]
